Ja fa temps que hem deixat de saber què vol dir identitat corporativa, packaging, logo, o tants altres conceptes. La pèrdua del seu significat és molt greu perquè el disseny no és una disciplina fonamentada en la pura inspiració, sinó una eina ordenadora a través de la qual posem cada cosa al seu lloc amb l’objectiu de facilitar la comprensió del missatge. Perdoneu la meva arrogància a l’hora de pretendre redefinir, o més aviat intentar recuperar les definicions clàssiques dels noms relacionats amb el nostre ofici, el disseny gràfic.

La identitat d’una corporació no està definida per un logo o un color sinó per diversos elements, poden ser edificis (recordeu les fàbriques d’AEG?), la forma de relació amb el client o també els elements gràfics per descomptat. Com a dissenyadors grafics, la nostra tasca és definir aquesta darrera part que anomenem identitat gràfica, que és una part molt important de la identitat corporativa. El fet que en altres disciplines, com per exemple en màrqueting, s’utilitzin els mateixos noms per a conceptes diferents ha complicat, encara més, la comprensió dels elements que componen la identitat gràfica.

A Nexe sempre hem fet servir la divisió clàssica de la identitat gràfica, (la qual està) composta de cinc elements. En primer lloc hi tenim el logo, que podem definir com a nom de la empresa escrit de forma personalitzada. En segon, el símbol o marca, dibuix representatiu de l’activitat o de les qualitats de la corporació. El color o colors, és el tercer element a tenir en compte, s’han d’escollir aquells que passen a ser propis. La tipografia és el tipus de lletra identificativa. Finalment queda el que no te nom, el cinquè element, el que no està previst però que pasa a ser un element gràfic identificatiu, podem posar com a exemple les tres línies que utilitza Adidas a la seva roba esportiva, les cinc línies dels radiadors de FIAT o els tres cercles que recorden la silueta de Mickey per a Disney.

Això és el que a Nexe sempre hem entès com a identitat gràfica. Tot i que hi hagi altres possibles combinacions o definicions, aquesta és l’estructura d’elements que sempre hem utilitzat i que sempre ens ha ajudat, com apuntava al principi, a posar ordre a la identitat d’empreses i grups diferents.